CÀRRECS 2008
El Capità
L'actual Festa de Moros i Cristians d'Alcoi en honor al seu patró Sant Jordi, és el resultat d'una evolució que, amb el pas de més de tres segles, basa el seu origen en l'episodi històric de la batalla que lliuraren els alcoians, el dia 23 d'abril de 1276, contra les tropes sarraïnes comandades pel cabdill Al-Azraq, en la que l'exèrcit musulmà i segons la tradició, va restar delmada gràcies a la intervenció miraculosa del cavaller Sant Jordi.
La Festa està estructurada en dos bàndol: Moros i Cristians, cadascun dels bàndols en litigi està composat per 14 Filaes. El Bàndol Cristià està format per les següents filaes: Lluradors, Cids, Asturians, Andalusos, Aragonesos, Alcodians, Creuats, Muntanyesos, Tomasines, Navarros, Almogàvers, Mossàrabs, Vascos i Gusmans. Amb el mateix nombre de formacions participa de la Festa el Bàndol Moro: Benimerins, Berberiscos, Realistes, Marraskesch, Abencerrajes, Mudèjars, Ligeros, Cordó, Magenta, Verds, Chano, Miqueros, Judios i Llana.
D'entre aquestes 28 Filaes, quatre, dos mores i dos cristianes, ostenten per ordre rotatiu els anomenats càrrecs de Capità i Alferes. Els càrrecs són esperats durant 14 anys per cada filà, període de temps en què són innumerables els preparatius i assatjos.
El càrrec de Capità és una funció rotativa dins de la Festa. Cada any el càrrec el porta a terme una filà diferent, seguint un ordre establert.
La capitania cristiana simbolitza l'esquadra o bàndol que durant l'any 1276 va defensar la nostra vila al costat de Jaume I, fent front al bàndol moro abanderat pel cabdill àrab Al-Azraq. Així doncs, el Capità Cristià representa la figura de Jaume I, i com a personatge rellevant d'entre les tropes cristianes, desfila en primer lloc a les Entrades, i anirà acompanyat del boato, ostentació de la seua força guerrera abans de la lluita. Una exaltació de música, color i confetti.
Seguint la lògica de la història, el Capità Moro simbolitza el personatge d'Al-azraq, capitost de les tropes sarraïnes, que assetjaren la vila d'Alcoi per a defensar els interessos front l'exèrcit cristià. Segons els historiadors, Al-Azraq va nàixer a Alcalà de la Jovada, Vall de Gallinera, d'on era senyor juntament amb tots els pobles que hui formen les comarques del Comtat i l'Alcoià. Fou l'únic cabdill moro que s'hi oposà al rei Jaume I, durant la conquesta cristiana de terres valencianes ocupades pels moros. Jaume I i Al-Azraq signaren el Pacte del Pouet (1244), per mitjà del qual el cabdill moro passava a ser feudatari del rei cristià. El pacte no seria complit per Al-Azraq, i durant el setge a Alcoi en 1276, va ser vençut el 23 d'abril, per les tropes de la creu.
Igualment com els cristians, el líder moro anirà escortat a l'Entrada per un suntuòs acompanyament, exhibint el seu poder davant les tropes de la creu.
L'Alferes
Al segle XVII ja apareix referenciada la figura de l'Alferes com a portador de la bandera del seu bàndol a les processons i altres actes de la Festa. L'Aferes és, juntament amb el Capità, un càrrec preferent a la Festa.
Actualment, la Filà que ostenta l'Alferesia, tant del bàndol cristià com del moro, compta amb el seu propi abanderat.
Des dels anys cinquanta l'Alferes desfila en últim lloc a les Entrades, per a retindre els espectadors i donar un major interès a les mateixes.
La filà que per torn d'antiguitat en la Festa, ostenta un any el càrrec d'Alferesia, l'any següent ocuparà el càrrec de Capitania en el seu mateix bàndol.
La Filà del Mig
Un element molt important en les entrades són les esquadres especials o "Esquadres de Negres". Acompanyen al Capitá a l'Alferes de cada bàndol, però són el fonament de la Filà del Mig. Com el seu nom indica aquesta Filà desfila just a la meitat de cada entrada.
|
CARGOS
2008
El
Capitán
La actual
Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi en honor a su patrón
San Jorge, es el resultado de una evolución que,
con el paso de más de tres siglos, basa su origen
en el episodio histórico de la batalla que libraron
los alcoyanos, el día 23 de abril de 1276, contra
las tropas sarracenas lideradas por el caudillo Al-Azraq,
en la que el ejército musulmán, y según
la tradición, quedó diezmada gracias a la
intervención milagrosa del caballero San Jorge.
La Fiesta está estructurada en dos bandos: Moros
y Cristianos, cada uno de los bandos en litigio está
compuesto por 14 Filaes. El Bando Cristiano está
formado por laes siguientes Filaes: Labradores, Cides,
Asturianos, Andaluces, Aragoneses, Alcodianos, Cruzados,
Montañeses, Tomasinas, Navarros, Almogávares,
Mozárabes, Vascos y Guzmanes. Con el mismo número
de formaciones participa de la Fiesta el Bando Moro: Benimerines,
Berberiscos, Realistas, Marraskesch, Abencerrajes, Mudéjares,
Ligeros, Cordón, Magenta, Verdes, Chano, Miqueros,
Judios y Llana.
De entre estas 28 Filaes, cuatro, dos moras y dos cristianas,
ostentan por orden rotativo los llamados Cargos de Capitán
i Alférez. Los cargos son esperados durante 14
años por cada filà, periodo de tiempo en
que son innumerables los preparativos y ensayos.
El cargo de Capitàn es una función rotativa
dentro de la Fiesta. Cada año el cargo lo desempeña
una filà diferente, siguiendo un orden establecido.
La capitanía cristiana simboliza la escuadra o
bando que durante el año 1276 defedió nuestra
villa al lado de Jaime I, haciendo frente al bando moro
abanderado por el caudillo árabe Al-Azraq. Así
pues, el Capitán Cristiano representa la figura
de Jaime I, y como personaje relevante de entre las tropas
cristianas, desfila en primer lugar en las Entradas, e
irá acompañado del boato, ostentación
de su fuerza guerrera antes de la lucha. Una exaltación
de música, color y confetti.
Siguiendo
la lógica de la historia, el Capitán Moro
simboliza el personaje de Al-azraq, cabecilla de las tropas
sarracenas, que asediaron la villa de Alcoi para defender
los intereses frente al ejército cristiano. Según
los historiadores, Al-Azraq nació en Alcalá
de la Jovada, Vall de Gallinera, de donde era señor
junto con todos los pueblos que hoy forman las comarcas
del Comtat y l'Alcoiá. Fue el único caudillo
moro que se opuso al rey Jaime I, durante la conquista
cristiana de tierras valencianas ocupadas por los moros.
Jaime I y Al-Azraq firmaros el Pacto del Pouet (1244),
por medio del cual el jefe moro pasaba a ser feudatario
del rey cristiano. El pacto no sería cumplido por
Al-Azraq, y durante el asedio a Alcoi en 1276, fue vencido
el 23 de abril, por las tropas de la cruz.
Igualmente como los cristianos, el líder moro irá
escoltado en la Entrada por un suntuoso acompañamiento,
exhibiendo su poder ante las tropas de la cruz.
El
Alférez
En el
siglo XVII ya aparece referenciada la figura del Alférez
como portador de la bandera de su bando en las procesiones
y oltros actos de la Fiesta. El Alférez es, junto
con el Capitán, un cargoc preferente en la Fiesta.
Actualmente, la Filà que ostenta la Alferecía,
tanto del bando cristiano como del moro, cuenta con su
propio abanderado.
Desde los años cincuenta el Alférez desfila
en último lugar en las Entradas, para retener a
los espectadores, y dar un mayor interés a las
mismas. La filà que por turno de antigüedad
en la Fiesta, ostenta un año el cargo de Alferecía,
el año siguiente ocupará el cargo de Capitanía
en su mismo bando.
La Filà del Mig
Un
elemento muy importante en las Entradas son las escuadras
especiales o "Escuadras de Negros". Acompañan
al Capitán y al Alférez de cada bando, pero
son el fundamento de la Filà del Mig. Como su nombre
indica, esta Filà desfila justo en la mitad de
cada entrada.
|
Portada